Dracs reals...

Ara que estem treballant els vertebrats i sabent que us criden l'atenció les rareses de la natura, presentem uns organismes, només us deixaré la imatge i el nom científic, que podrien ser dracs reals actuals, vosaltres haureu de fer una recerca per classificar-los al grup d'animals que toqui (rèptils, amfibis...). Som-hi:

 Glaucus Atlanticus
Phyllopteryx taeniolatus

Hydrosaurus Weberi

Phrynosoma cornutum

Draco volants

Smaug giganteus

Stomias boas

Lanthanotus borneensis

Varanus komodoensis

Hi ha molts més, us animo a fer més recerca de nous dracs!!!

L'estrany cas de les formigues zombis

El tema dels zombis, els coneguts morts vivents, és un tema que apassiona a joves i no tan joves a l'actualitat. La fantasia que cadàvers mig corromputs es dediquin a caçar humans vius per convertir-los en zombis al seu torn és una de les ficcions que més èxit ha tingut últimament tant en pel·lícules com a la literatura. I encara que estan basats en els estats catatònics induïts per productes al·lucinògens a les cerimònies de vudú, la veritat és que no passa de ser més que una lucrativa il·lusió dels amics de les pseudociències. No obstant això, no tot és tan fantàstic com podria semblar, i en la naturalesa hi ha casos en que certs organismes, gairebé morts, poden vagar amunt i avall privats de consciència. No, no em refereixo a una caterva de joves sortint d'un after-hours, sinó l'estrany cas de les formigues zombis.

Una formiga qualsevol, en un formiguer qualsevol en qualsevol part de la selva tropical, ja sigui de Tailàndia, Indonèsia o del Brasil. Com totes les formigues, es dediquen a agafar matèria orgànica per traslladar-la al formiguer on s'alimentaran d'ella. Tot d'una, una de les obreres comença a moure's de forma estranya. No segueix la seva línia igual que ho fan les seves companyes i fins i tot fa cas omís a les senyals odoríferes que assenyalen el camí. S'allunya del formiguer i tan aviat va cap amunt com cap avall. Convulsiona i salta al buit de forma totalment descontrolada caient a terra ja que és incapaç de tornar al seu niu. Passat un temps, la formiga, totalment fora de si es dirigeix cap a les altures, a buscar les fulles dels arbres, on mossega el nervi central amb tal força que no es pot deixar anar, morint en aquesta posició. Què ha passat aquí? A que és deguda aquesta reacció tan estranya? El que passa a continuació, ens dóna la solució.

A partir del moment en què la formiga queda atrapada amb les seves mandíbules, comença a desenvolupar-se a partir del seu cap un filament que correspon a un fong el qual es desenvolupa fins fructificar. Es tracta d'un fong de la família dels Ophiocordyceps i ha utilitzat la formiga, controlant el seu cos i la seva ment perquè l'ajudi a reproduir-se. El sistema, ja documentat pel naturalista britànic Alfred Wallace en 1850, és cruel i inquietant, però tremendament efectiu.

Efectivament, tot comença per una formiga que passa prop d'una altra que hagi mort en semblants circumstàncies. El fong, en fructificar, escampa les seves espores sobre les formigues que passin a prop seu, les quals creixen preferentment al cap de la pobre bestiola. La formiga, evidentment, no té ni idea del que succeirà i actua amb normalitat, però el creixement del fong en el seu cap injecta tot un seguit de productes químics que provoquen tots els símptomes abans descrits. El fong, parasitant des de dins, controla tota la musculatura de la formiga, i quan ja ha crescut prou, fa que la formiga es fixi a un substrat tou qualsevol (normalment una fulla) i des d'aquí procedeix a fructificar per seguir endavant amb el cicle.

El fong Ophiocordyceps, d'aquesta manera, ha aconseguit trobar una forma amb la qual disseminar les seves espores d'una manera eficaç encara que formidablement cruel, ja que arriba a poder acabar amb colònies senceres de formigues seguint aquest patró d'infecció. El graciós del cas és que les formigues ho saben, i tan aviat com detecten als seus congèneres infectats a punt de desenvolupar la part fructífera del fong, les obreres la tiren lluny de la colònia per evitar acabar com ella, posant en perill a tota la comunitat.

La capacitat de la naturalesa per desenvolupar estratègies de reproducció sembla infinita, aprofitant recursos i sistemes que difícilment podrien arribar ni a imaginar les ments més perverses i febroses. Un fong utilitza una formiga per reproduir-se com i quan ell vol. La propera vegada que vegi gent trontollant, amb mirada perduda i divagant com un zombi amb les mans enganxades a un got un dissabte a la nit, ja ho sap, no és que porti una melopea com un piano, no. És que ha estat víctima d'un Ophiocordyceps.

... i també pretén reproduir-se.

Font: Jornal.cat, Ireneu Castillo.

Preparem el primer examen: els éssers vius (Unitat 3)

Dates: 1r D i 1r E  el 17 d'Octubre
            1r F el 19 d'Octubre

Continguts més importants:
- Funcions vitals
- Nutrició autòtrofa i nutrició heteròtrofa
- Tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes (vegetals i animals, orgànuls destacats)
- Nivells d'organització (p.46)
- Què és una espècie? (nom científic...)
- Característiques generals dels 5 regnes (p.48)

Exemple d'activitat:



a. quin organisme veus a la fotografia?.
b. Digues el regne.
c. Com són les seves cèl·lules? formen teixits?
d. Quin tipus de nutrició té? Raona.

Instruccions Sortida Meteorologia, Can Santoi

Informacions importants:

- A les 8h quedem a la Plaça dels Països Catalans (Plaça dels Caiguts), els alumnes poden anar allà directament o organitzar-se per sortir des de l'institut a les 8h (a classe estem fent grups amb nens de Papiol...). Tractarem de sortir caminant sobre les 8:10h quan haguem passat llista. Per qualsevol incidència truqueu al centre.

- Material: dossier de treball (el lliurarà el professor), motxilla, estris d'escriure, esmorzar.

- Cal portar roba còmoda per caminar i en cas de pluja impermeable i/o paraigües, i si cal una samarreta de recanvi. Si ens plou hi anem igual.

- A les 14.15 aproximadament estarem de nou a la Plaça dels Països Catalans perquè els alumnes d'altres municipis (per exemple del Papiol) puguin tornar a l'institut per agafar el bus.

- Els alumnes que no portin el justificant de la sortida no podran fer-la.

Sortida al Camp d'aprenentatge de Can Santoi (Molins de Rei).

Deures d'estiu 2018

Obligatoris pels alumnes amb matèries pendents, opcionals per a la resta:

 Éssers vius 
1.  Fes una taula explicativa dels regnes amb exemples.
2. Explica quines són les tres funcions vitals dels éssers vius. Si trobéssim un ésser que es reprodueix però no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el consideraríem un ésser viu? 
3. Quina és la diferència entre substàncies orgàniques i inorgàniques? Esmenta les substàncies inorgàniques que hi ha en els éssers vius.
4.Respon les preguntes sobre les cèl•lules:
a) Qui va descobrir la cèl•lula i quan?
b) Què fa falta per veure les cèl•lules?
Respon les preguntes següents sobre els tipus de cèl•lules:
a) Quins són els dos tipus de cèl•lules, segons si tenen nucli o no?
b) Quins són els dos tipus de cèl•lules amb nucli? En què es diferencien?
5. Digues quins éssers vius tenen cèl•lules vegetals o animals..
6. Descriu una causa de la pèrdua de la biodiversitat.

Vertebrats 
1. Què diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup d’animals.
2. Quins són els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuació, descriu, per a cadascun d’aquests grups, la característica que consideres més important i que serveix per diferenciar-los de tots els altres grups.
3. Els peixos són ovípars o vivípars? Justifica la resposta.
4. Quin grup de vertebrats són poiquiloterms? Què vol dir la paraula poiquiloterm?
5. Què cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?
6. Explica la metamorfosi d’una granota.
7.Respon les preguntes sobre els rèptils:
a) Què cobreix el cos dels rèptils?
b) Tots els rèptils tenen potes? Quins no en tenen?
8. Descriu les característiques essencials dels ocells relacionades amb el vol.
9. Respon les preguntes següents sobre els mamífers:
a) Els mamífers són vivípars? Per què?
b) Què vol dir que els mamífers són homeoterms?
c) Què diferencia el grup dels éssers humans d’altres mamífers?
10.Menciona les característiques pròpies dels peixos condrictis.

Invertebrats 
1.Digues a quins grups pertanyen els següents invertebrats:medusa, estrella de mar, cargol, aranya, esponja.
2. Què és un animal invertebrat? Per què diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per «allò que tenen», sinó que els definim per «allò que no tenen»?
3. Quin és el grup d’animals més extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?
4. Els invertebrats poden tenir esquelet? Posa’n un exemple.
5. Explica com és el cos dels artròpodes.
6. Indica per què es pot dir que les esponges (porífers) són animals primitius i senzills. Compara’ls amb un insecte i escriu una frase en què resumeixis les conclusions que n’has tret.
7. Què és un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.
8. Quins són els quatre grups d’artròpodes? D’aquests, quins és el grup més ampli?
9. Classifica el grup dels mol•luscs amb exemples.

Plantes i fongs 
1.Dibuixa i explica les característiques de les molses i les falgueres.
2. Quines són les característiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos en el regne de les plantes?
3. Dibuixa el model d’una planta i descriu-ne les parts més importants i per a què serveixen.
4. Què és una flor? Dibuixa amb les seves parts. Què és un fruit? Què és una llavor?
5. Explica el cicle vital d’una planta.
6. Respon les preguntes següents sobre la nutrició de les plantes.
a) Què és la fotosíntesi?
b) Què és la clorofil•la?
c) Les plantes poden fer la fotosíntesi de nit? Per què?
d) En què es diferencien la fotosíntesi i la respiració?
e) Què és la saba bruta? I la saba elaborada?
7.Defineix els termes següents:
a) Sorus.
b) Transpiració.
c) Caliptra.

Moneres i protoctistes 
1. Què són els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?
2. Què són els protozous? On es troben? N’hi ha cap que causi malalties?
3. Identifica a quin tipus d’éssers vius ens referim a continuació:
a) Unicel•lulars, heteròtrofs, amb cèl•lula eucariota i es desplacen per mitjà de flagels, cilis
o pseudòpodes.
b) Unicel•lulars, amb cèl•lula procariota, majoritàriament heteròtrofs i es reprodueixen per bipartició.
c) Unicel•lulars o pluricel•lulars, amb cèl•lula eucariota, autòtrofs, amb cloroplasts i són aquàtics.
4. Indica algunes funcions beneficioses dels microorganismes en els éssers vius.
5. Quins éssers vius formen un liquen? Quins tipus de líquens pots mencionar?
6. Explica les característiques principals de les algues i posa exemples.

Atmosfera 
1. Fes un dibuix amb les capes de l’atmosfera especificades en alçada.
2. Com s’anomenen els límits que separen les capes de l’atmosfera i quines capes separen?
3. Per què és important l’atmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, tal com la coneixem? Què passaria si, de sobte, desaparegués l’atmosfera?
4. Quan va aparèixer l’atmosfera? D’on procedien els gasos que la van constituir?
5. A quina capa es localitzen:
a) La major part del vapor d’aigua i els altres gasos.
b) La capa d’ozó.
c) Els fenòmens meteorològics.
d) Les aurores.
6. Respon les preguntes següents sobre els gasos de l’atmosfera.
a) Quin és el gas més abundant a l’aire? I el segon més abundant?
b) Quins gasos constitueixen l’1% de la composició percentual de l’aire?
c) Què és l’ozó?
d) D’on procedeix el diòxid de carboni?
7. Què és un baròmetre? I un higròmetre?
8. Quina predicció del temps podem fer si el baròmetre indica una pressió atmosfèrica que tendeix a baixar?
9. Fes un mapa d’Europa amb anticiclons i depressions, indica les pressions i el sentit de moviment (és un dibuix lliure però cal que tingui sentit). Dibuixa també un front fred i un de càlid.
10. Dibuixa i explica com serien les brises a un matí de platja.

Sistema Solar 
1.Per què no són útils les unitats de longitud que utilitzem per a les distàncies en la nostra vida quotidiana (per exemple, el metre i el quilòmetre) quan les intentem aplicar a l’univers? Quines unitats de mesura hauríem d’utilitzar i a què equivalen?
2. Explica el significat de teoria geocéntrica i teoria heliocèntrica.
3. Explica la diferència entre els moviments de rotació i translació que fan els planetes del sistema solar.
4. Quins planetes del sistema solar són gasosos? Quins són els planetes rocosos? Quins són els dos planetes més grans? Quins són els dos més petits? Quins dos planetes són els «veïns» de la Terra?
5. Explica les diferències entre els conceptes següents:
a) Teoria geocèntrica i teoria heliocèntrica.
b) Astronomia i astrologia.
6. Observa el cel nocturn i respon les preguntes:
a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?
b) Quin nom reben les agrupacions d’estels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden reconèixer fàcilment?
7. Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?
8. Com es va formar l’univers?

La Terra 
1.Quines són les característiques més importants de la Terra? Quina és la característica que la fa única
com a planeta en el sistema solar?
2. Per què tenim el dia i la nit a la Terra? Explica-ho.
3. Com arriben els raigs del Sol al nostre país durant el solstici d’hivern? Explica per què.
4. Quines són les fases de la Lluna?
5. Què és un eclipsi? Quins són els dos tipus d’eclipsis que es produeixen? Explica’ls.
6. Què succeeix quan hi ha marea i per què?
7. Respon les preguntes següents sobre el moviment de rotació de la Terra:
a) Per quins punts del nostre planeta passa l’eix de rotació?
b) Com està orientat aquest eix respecte del pla de translació al voltant del Sol?
c) Utilitzant el moviment de rotació de la Terra, com podríem definir el que és un dia?
8. Respon les preguntes següents sobre les estacions:
a) Què succeiria amb les estacions si l’eix de rotació de la Terra no estigués inclinat respecte
del pla de translació?
b) Quina és la diferència entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?
9. Explica en què es diferencien l’escorça continental i l’oceànica. Quines són les altres capes de la Terra?

Orientacions per a les recuperacions!

Aspectes clau per avaluacions:

PRIMERA AVALUACIÓ
-Planetes interiors i exteriors. Cinturó d'asteroides.
-Unitats de mesura de la distància a l'espai.
-Moviments de la Terra.
-Estructura general de l'Univers i el Sistema Solar.
-Les estacions, equinoccis i solsticis.
-Moviments de la Lluna i les seves fases.
-Eclipsis.
-Estructura de la Terra.

SEGONA AVALUACIÓ
-Composició de l'aire atmosfèric.
-Capes de l'atmosfera.
-Interpretació de mapes isobàrics (pressions, fronts, vents, anticiclons...).
-Les Brises.
-Cèl·lules vegetals i animals.
-Característiques del cinc regnes dels éssers vius (nutrició, cèl·lules, teixits...).
-Concepte d'espècie.
-Característiques dels grups de vertebrats (homeoterms o poiquiloterms, classifiació, respiració, alimentació...). Identificació d'imatges.

TERCERA AVALUACIÓ
-Classificació dels invertebrats.
-Característiques dels diferents grups d'invertebrats (classificació, cicles vitals, alimentació...). Identificació d'imatges.
-Classificació del Regne Vegetal.
-Característiques de molses i falgueres.
-Característiques d'angiospermes i gimnospermes.
-Fotosíntesi i Respiració.
-Parts de les flors.
-Cicle vital de les plantes (pol·linització, fecundació...).

FITXA TREBALL DE SÍNTESI