Ara comencem els invertebrats i primer de tot hem vist imatges, ara toca conéixer els grups principals que contenen, aquí us deixo la classificació de classe i una proposta divertida a partir d'uns dibuixos que tots coneixeu...
Bloc de Ciències Naturals. INS Lluís de Requesens. Curs 2025-26. David Ibáñez.
Cercar en aquest blog
divendres, 23 de novembre del 2018
dimecres, 14 de novembre del 2018
Activitat
L'Albert Casas ens presenta el model d'activitat d'examen que hem treballat a classe i que no hem tingut temps de copiar:
dilluns, 12 de novembre del 2018
Examen de vertebrats i indicacions dossier
El dia 21 de novembre farem l'examen del tema de vertebrats (unitat 4), en aquesta ocasió ja us he anat explicant els continguts bàsics, en tot cas ho recordarem a classe.
Si que us proposo un parell d'activitats que perfectament podrien ser preguntes d'examen, us recomano que les feu després d'haver estudiat/repassat els continguts:
Activitat1
Identifica el següent organisme i respon a les preguntes:

a. A quin grup de vertebrats pertany? I com el classifiquem dintre d'aquest grup?
b. Com respiren aquests organismes?
c. Explica breument les fases de metamorfosi que presenta.
d. Si et trobes aquest organisme a una bassa que està a 20°C, podem dir que l'animal també tindrà aquesta temperatura? Per què?
Activitat2
Identifica el següent organisme i respon a les preguntes:

a. Quin tipus d'alimentació té? Raona.
b. Quina adaptació té al seu esquelet que li facilita el vol?
c. Per què coven els ous? Raona
d. Què són els sacs aeris i per a que serveixen?
El mateix dia de l'examen haureu de presentar el dossier d'avaluació, aquí us deixo les principals pautes que cal que tingueu molt en compte a l'hora de lliurar-lo:
- Haurà de contenir totes les feines que hem fet fins a vertebrats, inclosos.
- Fer un dossier grapat o amb clip, podeu posar-lo dintre d'un "fàstener" (no obligatori).
- Recolliu en aquest dossier les feines ordenades per dates i amb els fulls numerats, amb un índex.
- Cal fer-li una portada on aparegui nom, grup, matèria...
- Bona presentació imprescindible (se suposa que ja teniu fetes totes les activitats i no us hauria de donar molta feina preparar el dossier, així que si cal repetir alguna tasca millor que ho feu): dibuixos a llapis i pintats, boli blau i negre per escriure, verd per a correccions (si heu utlitzat altre ara no passa res), activitats acabades, marges correctes, sense tacades...
Si feu el dossier abans de la data de l'examen i voleu que faci una ullada abans de lliurar-lo aprofiteu que estem a temps!!
Ànims!!
Si que us proposo un parell d'activitats que perfectament podrien ser preguntes d'examen, us recomano que les feu després d'haver estudiat/repassat els continguts:
Activitat1
Identifica el següent organisme i respon a les preguntes:

a. A quin grup de vertebrats pertany? I com el classifiquem dintre d'aquest grup?
b. Com respiren aquests organismes?
c. Explica breument les fases de metamorfosi que presenta.
d. Si et trobes aquest organisme a una bassa que està a 20°C, podem dir que l'animal també tindrà aquesta temperatura? Per què?
Activitat2
Identifica el següent organisme i respon a les preguntes:
a. Quin tipus d'alimentació té? Raona.
b. Quina adaptació té al seu esquelet que li facilita el vol?
c. Per què coven els ous? Raona
d. Què són els sacs aeris i per a que serveixen?
El mateix dia de l'examen haureu de presentar el dossier d'avaluació, aquí us deixo les principals pautes que cal que tingueu molt en compte a l'hora de lliurar-lo:
- Haurà de contenir totes les feines que hem fet fins a vertebrats, inclosos.
- Fer un dossier grapat o amb clip, podeu posar-lo dintre d'un "fàstener" (no obligatori).
- Recolliu en aquest dossier les feines ordenades per dates i amb els fulls numerats, amb un índex.
- Cal fer-li una portada on aparegui nom, grup, matèria...
- Bona presentació imprescindible (se suposa que ja teniu fetes totes les activitats i no us hauria de donar molta feina preparar el dossier, així que si cal repetir alguna tasca millor que ho feu): dibuixos a llapis i pintats, boli blau i negre per escriure, verd per a correccions (si heu utlitzat altre ara no passa res), activitats acabades, marges correctes, sense tacades...
Si feu el dossier abans de la data de l'examen i voleu que faci una ullada abans de lliurar-lo aprofiteu que estem a temps!!
Ànims!!
dimarts, 6 de novembre del 2018
Amfibis
Demà comencem els vertebrats amfibis i aquí us deixo un parell de recursos que farem servir:
cicle vital granota
documental
cicle vital granota
documental
divendres, 26 d’octubre del 2018
Dracs reals...
Ara que estem treballant els vertebrats i sabent que us criden l'atenció les rareses de la natura, presentem uns organismes, només us deixaré la imatge i el nom científic, que podrien ser dracs reals actuals, vosaltres haureu de fer una recerca per classificar-los al grup d'animals que toqui (rèptils, amfibis...). Som-hi:
Glaucus Atlanticus
Phyllopteryx taeniolatus
Hydrosaurus Weberi
Phrynosoma cornutum
Draco volants
Smaug giganteus
Stomias boas
Lanthanotus borneensis
Varanus komodoensis
Glaucus Atlanticus
Hydrosaurus Weberi
Draco volants
Smaug giganteus
Stomias boas
Hi ha molts més, us animo a fer més recerca de nous dracs!!!

dimarts, 16 d’octubre del 2018
L'estrany cas de les formigues zombis
El tema dels zombis, els coneguts morts vivents, és un tema que apassiona a joves i no tan joves a l'actualitat. La fantasia que cadàvers mig corromputs es dediquin a caçar humans vius per convertir-los en zombis al seu torn és una de les ficcions que més èxit ha tingut últimament tant en pel·lícules com a la literatura. I encara que estan basats en els estats catatònics induïts per productes al·lucinògens a les cerimònies de vudú, la veritat és que no passa de ser més que una lucrativa il·lusió dels amics de les pseudociències. No obstant això, no tot és tan fantàstic com podria semblar, i en la naturalesa hi ha casos en que certs organismes, gairebé morts, poden vagar amunt i avall privats de consciència. No, no em refereixo a una caterva de joves sortint d'un after-hours, sinó l'estrany cas de les formigues zombis.
Una formiga qualsevol, en un formiguer qualsevol en qualsevol part de la selva tropical, ja sigui de Tailàndia, Indonèsia o del Brasil. Com totes les formigues, es dediquen a agafar matèria orgànica per traslladar-la al formiguer on s'alimentaran d'ella. Tot d'una, una de les obreres comença a moure's de forma estranya. No segueix la seva línia igual que ho fan les seves companyes i fins i tot fa cas omís a les senyals odoríferes que assenyalen el camí. S'allunya del formiguer i tan aviat va cap amunt com cap avall. Convulsiona i salta al buit de forma totalment descontrolada caient a terra ja que és incapaç de tornar al seu niu. Passat un temps, la formiga, totalment fora de si es dirigeix cap a les altures, a buscar les fulles dels arbres, on mossega el nervi central amb tal força que no es pot deixar anar, morint en aquesta posició. Què ha passat aquí? A que és deguda aquesta reacció tan estranya? El que passa a continuació, ens dóna la solució.
A partir del moment en què la formiga queda atrapada amb les seves mandíbules, comença a desenvolupar-se a partir del seu cap un filament que correspon a un fong el qual es desenvolupa fins fructificar. Es tracta d'un fong de la família dels Ophiocordyceps i ha utilitzat la formiga, controlant el seu cos i la seva ment perquè l'ajudi a reproduir-se. El sistema, ja documentat pel naturalista britànic Alfred Wallace en 1850, és cruel i inquietant, però tremendament efectiu.
Efectivament, tot comença per una formiga que passa prop d'una altra que hagi mort en semblants circumstàncies. El fong, en fructificar, escampa les seves espores sobre les formigues que passin a prop seu, les quals creixen preferentment al cap de la pobre bestiola. La formiga, evidentment, no té ni idea del que succeirà i actua amb normalitat, però el creixement del fong en el seu cap injecta tot un seguit de productes químics que provoquen tots els símptomes abans descrits. El fong, parasitant des de dins, controla tota la musculatura de la formiga, i quan ja ha crescut prou, fa que la formiga es fixi a un substrat tou qualsevol (normalment una fulla) i des d'aquí procedeix a fructificar per seguir endavant amb el cicle.
El fong Ophiocordyceps, d'aquesta manera, ha aconseguit trobar una forma amb la qual disseminar les seves espores d'una manera eficaç encara que formidablement cruel, ja que arriba a poder acabar amb colònies senceres de formigues seguint aquest patró d'infecció. El graciós del cas és que les formigues ho saben, i tan aviat com detecten als seus congèneres infectats a punt de desenvolupar la part fructífera del fong, les obreres la tiren lluny de la colònia per evitar acabar com ella, posant en perill a tota la comunitat.
La capacitat de la naturalesa per desenvolupar estratègies de reproducció sembla infinita, aprofitant recursos i sistemes que difícilment podrien arribar ni a imaginar les ments més perverses i febroses. Un fong utilitza una formiga per reproduir-se com i quan ell vol. La propera vegada que vegi gent trontollant, amb mirada perduda i divagant com un zombi amb les mans enganxades a un got un dissabte a la nit, ja ho sap, no és que porti una melopea com un piano, no. És que ha estat víctima d'un Ophiocordyceps.
... i també pretén reproduir-se.
Font: Jornal.cat, Ireneu Castillo.
Una formiga qualsevol, en un formiguer qualsevol en qualsevol part de la selva tropical, ja sigui de Tailàndia, Indonèsia o del Brasil. Com totes les formigues, es dediquen a agafar matèria orgànica per traslladar-la al formiguer on s'alimentaran d'ella. Tot d'una, una de les obreres comença a moure's de forma estranya. No segueix la seva línia igual que ho fan les seves companyes i fins i tot fa cas omís a les senyals odoríferes que assenyalen el camí. S'allunya del formiguer i tan aviat va cap amunt com cap avall. Convulsiona i salta al buit de forma totalment descontrolada caient a terra ja que és incapaç de tornar al seu niu. Passat un temps, la formiga, totalment fora de si es dirigeix cap a les altures, a buscar les fulles dels arbres, on mossega el nervi central amb tal força que no es pot deixar anar, morint en aquesta posició. Què ha passat aquí? A que és deguda aquesta reacció tan estranya? El que passa a continuació, ens dóna la solució.
A partir del moment en què la formiga queda atrapada amb les seves mandíbules, comença a desenvolupar-se a partir del seu cap un filament que correspon a un fong el qual es desenvolupa fins fructificar. Es tracta d'un fong de la família dels Ophiocordyceps i ha utilitzat la formiga, controlant el seu cos i la seva ment perquè l'ajudi a reproduir-se. El sistema, ja documentat pel naturalista britànic Alfred Wallace en 1850, és cruel i inquietant, però tremendament efectiu.
Efectivament, tot comença per una formiga que passa prop d'una altra que hagi mort en semblants circumstàncies. El fong, en fructificar, escampa les seves espores sobre les formigues que passin a prop seu, les quals creixen preferentment al cap de la pobre bestiola. La formiga, evidentment, no té ni idea del que succeirà i actua amb normalitat, però el creixement del fong en el seu cap injecta tot un seguit de productes químics que provoquen tots els símptomes abans descrits. El fong, parasitant des de dins, controla tota la musculatura de la formiga, i quan ja ha crescut prou, fa que la formiga es fixi a un substrat tou qualsevol (normalment una fulla) i des d'aquí procedeix a fructificar per seguir endavant amb el cicle.
El fong Ophiocordyceps, d'aquesta manera, ha aconseguit trobar una forma amb la qual disseminar les seves espores d'una manera eficaç encara que formidablement cruel, ja que arriba a poder acabar amb colònies senceres de formigues seguint aquest patró d'infecció. El graciós del cas és que les formigues ho saben, i tan aviat com detecten als seus congèneres infectats a punt de desenvolupar la part fructífera del fong, les obreres la tiren lluny de la colònia per evitar acabar com ella, posant en perill a tota la comunitat.
La capacitat de la naturalesa per desenvolupar estratègies de reproducció sembla infinita, aprofitant recursos i sistemes que difícilment podrien arribar ni a imaginar les ments més perverses i febroses. Un fong utilitza una formiga per reproduir-se com i quan ell vol. La propera vegada que vegi gent trontollant, amb mirada perduda i divagant com un zombi amb les mans enganxades a un got un dissabte a la nit, ja ho sap, no és que porti una melopea com un piano, no. És que ha estat víctima d'un Ophiocordyceps.
... i també pretén reproduir-se.

Font: Jornal.cat, Ireneu Castillo.
dimecres, 10 d’octubre del 2018
Preparem el primer examen: els éssers vius (Unitat 3)
Dates: 1r D i 1r E el 17 d'Octubre
1r F el 19 d'Octubre
Continguts més importants:
- Funcions vitals
- Nutrició autòtrofa i nutrició heteròtrofa
- Tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes (vegetals i animals, orgànuls destacats)
- Nivells d'organització (p.46)
- Què és una espècie? (nom científic...)
- Característiques generals dels 5 regnes (p.48)
Exemple d'activitat:

a. quin organisme veus a la fotografia?.
b. Digues el regne.
c. Com són les seves cèl·lules? formen teixits?
d. Quin tipus de nutrició té? Raona.
1r F el 19 d'Octubre
Continguts més importants:
- Funcions vitals
- Nutrició autòtrofa i nutrició heteròtrofa
- Tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes (vegetals i animals, orgànuls destacats)
- Nivells d'organització (p.46)
- Què és una espècie? (nom científic...)
- Característiques generals dels 5 regnes (p.48)
Exemple d'activitat:

a. quin organisme veus a la fotografia?.
b. Digues el regne.
c. Com són les seves cèl·lules? formen teixits?
d. Quin tipus de nutrició té? Raona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


